Noticias

El càncer no es curarà definitivament

El diagnòstic precoç és la clau de la cura del càncer en totes les edats, però, aquí i ara, ens centrem en els majors de 65 anys, tema de Salut de major ordre. Succeeix que, malgrat l’progressiu augment de la incidència de càncer a partir d’aquesta edat, els majors no s’ho creuen, perquè ens han educat en el concepte que el càncer és cosa de gent més jove. ¿D’on prové aquesta idea equivocada? Que les estadístiques fetes abans dels 80 (segle XX) mostraven un ascens progressiu de la incidència del càncer a partir dels 40 anys, que aconseguia el seu bec cap als seixanta i després anava decaient. De tal manera que la deducció que s’extreia era la que, a partir dels 70 a penes, havia càncer. Greu error, quan s’aplica als nostres dies. Perquè sinó hi havia a penes càncer a partir dels 70 anys, era perquè la gent es moria abans de desarrollarlo¡ Com passa ara en els països del món poc desenvolupat, on l’esperança de vida és baixa i, com a conseqüència, no hi ha càncer a partir dels 60 o 70 anys.

Però, amb l’augment progressiu de l’esperança de vida al món occidental, les corbes estadístiques han canviat radicalment: en efecte, la incidència va augmentant progressivament fins als 80 i més anys.

Però alguna cosa no ha canviat: la gent gran segueixen pensant que el càncer és cosa dels més joves. En efecte, en un recent estudi realitzat per FEFOC amb 814 persones, només el 32% van reconèixer que el risc de càncer augmenta amb l’edat, pel 68% que ho van negar. ¿I que passa quan es presenten signes o símptomes de càncer? Doncs que aquest enorme mitjana de negadores atribueixen els seus problemes de salut a l’edat. Per exemple, si una dona jove s’observa que un mugró se li va cap a dins, corre a ginecòleg. Per sort, perquè moltes vegades es tracta d’un càncer de mama. Per contra, les dones grans perden molt de temps dient-i dient que no té importància, que són coses de l’edat. Conseqüència: el diagnòstic precoç és molt defectuós en la gent gran, de manera que el pronòstic és pitjor.

Després hi ha els hàbits de vida, amb menys atenció al Codi Europeu per part de la gent gran amb menys seguiment de les recomanacions per a la prevenció i el diagnòstic precoç del càncer. No podem culpar als majors d’això.

En les revistes mèdiques dedicades al càncer en els majors s’observa una aclaparadora majoria d’articles dedicats a tractaments, per poquíssims a prevenció ia diagnòstic precoç. Els interessos de la indústria farmacèutica s’imposen a tot arreu. La prevenció no interessa perquè evita malalts i el diagnòstic precoç no gaire (perquè es detecten pacients que van a necessitar poc tractament). També hi ha una gran tendència a cronificar als pacients mitjançant medicaments hormonals. No volem una societat de malalts crònics sinó una societat sana i, en tot cas, curada. L’important és evitar el càncer, és prevenir-lo i, en tot cas, diagnosticar amb precocitat i curar-lo per sempre. S’ha dit que el càncer no curarà mai definitivament, perquè són més els que viuen d’ell que els que moren per la seva causa.

Tornant al tema central, hem de millorar les pràctiques de prevenció i diagnòstic precoç en la gent gran, explicar-adequadament els tractaments (tenen terror a la quimioteràpia), millorar el suport quan estan malalts (greus problemes de desplaçament i de trànsit dins de l’hospital) i també introduir-los al món dels assajos clínics (els apliquem, per, en general medicaments que no han estat assajats prou en persones grans sinó que extrapolem el coneixement de les dades obtingudes en assaigs clínics per a gent més jove).

FEFOC té una pàgina específica online per a la gent gran (www.mayoressincancer.org , ha realitzat 109 conferències sobre aquest tema a Catalunya, ha produït un Codi de Recomanacions per a la prevenció i el diagnòstic precoç del càncer en els majors (disponible a la web) i ha dissenyat diversos projectes per investigar aquesta qüestió. El problema és trobar finançament. Araceli Segarra, l’experta escaladora, quan, fa uns anys, va ser preguntat que quina era la major dificultat per escalar l’Himàlaia va respondre amb una agudesa extraordinària, “trobar un espònsor”. Així estem.

Sembla ser que aquest problema, tal com ho plantegem, la prevenció i el diagnòstic precoç del càncer en la gent gran, només preocupa FEFOC

Perquè confiem en qui això llegeix i com estem com Araceli, buscant qui ens ajudi a pujar a l’Himàlaia, us diem, Uniu-vos a FEFOC EN AQUEST EXTRAORDINARI PROYECTO¡

Com? : Expressi la seva voluntat d’ajuda o cooperació a fefoc@fefoc.org o truqui al 932172182 (de 10 a 14 hores)

Leave a Reply

Donativos:

Ayúdanos a llevar a cabo nuestros proyectos