El diagnòstic de càncer és un esdeveniment estressant en la vida de qualsevol persona que s’associa a diverses dificultats com ansietat, depressió, por (a la repetició de la malaltia, al futur ), així com a la problemàtica física que suposen els efectes secundaris del tractament.

En el cas del càncer de pròstata hi ha una elevada probabilitat que els efectes del tractament repercuteixin de manera important en la qualitat de vida del pacient. Ens referim sobretot a les possibilitats de patir incontinència urinària i / o disfunció erèctil, però també a altres, com la pèrdua de la libido, efectes gastrointestinals, alteracions de l’humor ….

Les repercussions psicològiques degudes al càncer de pròstata sumen dos aspectes: aquells relacionats amb el càncer en general, i les pròpies de la localització de la malaltia i el tractament:

– Quant a les repercussions psicològiques del càncer, aquestes es deuen al fet que la població sol atribuir-li un significat de mort, estigma i per la incertesa, encara present avui dia, sobre les seves causes i possibilitats de curació. Els trastorns més freqüents en l’estat d’ànim són ansietat i depressió. També poden haver períodes d’insomni, anorèxia i interrupció de les activitats quotidianes, a més de por persistent per la possibilitat de recaiguda.

El càncer de pròstata suposa, pels efectes del seu tractament, una amenaça per al malalt, a causa de la percepció de dany al seu acteimatge i la seva masculinitat. Això pot afectar seriosament a les relacions de parella, ia la pròpia autoestima de l’afectat. Les possibles problemàtiques com la incontinència i la impotència sexual, danyen la concepció del pacient com a home, li omplen de vergonya i d’incomoditat. Si encara està actiu laboralment, pot sentir dificultats funcionals en el seu treball, per exemple, l’haver de orinar més sovint, amb tot el que implica, amb la por afegit que els companys de treball es donen compte. Si ja no treballa, pot patir una alteració emocional en sumar-se la jubilació (amb tot el que implica en la nostra societat), a aquestes pèrdues a nivell físic, que li faran valorar menys a si mateix.

D’altra banda, hem d’afegir que en el càncer de pròstata es fan patent dos aspectes molt importants, que tenen a veure amb aspectes mèdics, però que suposen un increment en l’angoixa del malalt:

La decisió entre diferents alternatives de tractament: la possibilitat que hi hagi més d’una terapèutica possible, amb diferents efectes secundaris té una doble repercussió en el benestar del malalt. D’una banda, afegeix angoixa davant el dubte sobre si s’ha triat bé. D’altra banda, si el pacient, està ben informat, amb equanimitat i objectivitat, per part del metge, l’ajuda a incrementar la sensació de control, cosa que és molt important, sobretot en el sexe masculí. En alguns casos, en què no s’ha informat o no s’ha fet de manera apropiada, els pacients veuen augmentar el seu nivell d’angoixa. És molt important que el malalt tingui la sensació que hi ha un alt grau de comunicació entre ell i el metge.

El coneixement respecte als marcadors tumorals: cada vegada més, els pacients amb càncer reben informació respecte a xifres, i controlen quan els números indiquen que hi ha alguna cosa que no va bé. El pacient amb càncer de pròstata sol estar informat sobre la seva PSA i, quan espera els resultats o davant increments mínims, es pot veure angoixat. Això s’anomena la ansietat del PSA“, i pot arribar a constituir un autèntic problema psicològic. Hi ha pacients que fan gràfics de la seva PSA i altres que van a diferents analistes per corroborar resultats. En anglès s’anomenen per indicar la font d’angoixa que pot arribar a generar aquesta anàlisi li denominen Patient Stress and Anxiety (Ansietat i estrès del pacient) o l’anàlisi que promou ansietat i estrès (Promote Stress andAnxiety). Recentment s’ha generat un qüestionari específic per avaluar l’ansietat deguda al PSA.

El càncer de pròstata pot suposar un repte important en la vida de l’afectat. Marca molts aspectes de la seva vida, tant personals, com tasques i socials. Per això pot ser important rebre suport psicològic, individual o de parella, quan els recursos habituals en la vida del malalt, no siguin suficients. Una manera d’intentar evitar que s’incrementin en alt grau el malestar i angoixa del pacient, és obtenir el màxim nivell d’informació sobre la malaltia, el tractament i els seus efectes secundaris. Una bona comunicació amb el metge és una de les claus per aconseguir la tranquil · litat i sensació de control del pacient.

Donativos:

Ayúdanos a llevar a cabo nuestros proyectos