LNHN LIMFOBLÀSTIC. El tractament ha de ser molt agressiu. Més que les pautes considerades agressives. Per això es tracta com una leucèmia aguda limfoblàstica (veure el capítol corresponent).
Aquest limfoma tendeix a recidivar en el sistema nerviós central, de manera que la profilaxi de la mateixa ha de formar part de la rutina del tractament.
Amb els tractaments propis de les Leucèmies agudes limfoblàstiques i un manteniment molt prolongat, de dos a tres anys, s’aconsegueixen respostes positives en el 80% amb una supervivència global a llarg termini del 45%.
LNHN DE CÈL·LULA PETITA NO FENDIDA (Burkitt i no Burkitt). Són els LNH més agressius i de creixement més ràpid. Es tracta amb urgència mitjançant pautes de poliquimioteràpia (tipus CHOP o altres que continguin ciclofosfamida, que és aquí el medicament més efectiu).
La quimioteràpia produeix una ràpida fusió dels tumors. Per això es practica una acurada vigilància dels problemes metabòlics que això pugui ocasionar (augment d’àcid úric -hiperuricemia, disminució de calci -hipocalcemia), problemes renals i cardíacs.
Les poliquimioteràpia va començar a ser efectiva amb l’associació de ciclofosfamida adriamicina, vincristina (CHOP). Amb aquesta pauta s’aconsegueixen remissions completes al 70-80% de pacients amb factors favorables estadis I, II, III i lactodehidrogenasa normal) per 20-30% en pacients de risc elevat (estadis IV, alt nivell de lactodehidrogenasa, afectació del sistema nerviós central, medul·la òssia mielopoyética o una altra afectació extraganglionar).
La majoria de fallades es produeixen per recidiva en el sistema nerviós central. S’han intentat diverses teràpies per prevenir-la, però amb poc èxit.
Una quimioteràpia més complexa (proposta i assajada pel French Pediatric Oncology Society), amb ciclofosfamida-adriamicina-vincristina-prednisona-metotrexat intratecal intercalada aquesta pauta amb arabinòsid de citosina-CCNU-6tioguanina-Lasparaginasa. Van demostrar una supervivència lliure de malaltia en el 73% de pacients en estadi III i el 48% en estadi IV.
S’investiga el lloc de l’autotrasplantament de medul·la òssia mielopoyética.
LNHN DE CÈL·LULA GRAN. Són molt poc freqüents, per la qual cosa el seu tractament quimioteràpic no està tan sistematitzat. S’apliquen diverses pautes semblants a alguna de les poliquimioterapias no agressives que siguin efectives en els limfomes no Hodgkin. Per exemple, l’APO (vincristina, prednisona, adriamicina) o el COMP (ciclofosfamida, vincristina, metotrexat, prednisona). El MACOP-B (metotrexat-àcid folínic, adriamicina, ciclofosfamida, vincristina, bleomicina, prednisona) pot produir un 84% de supervivència.