Leucèmia limfoblàstica aguda
Leucèmia mieloblàstica aguda
Leucèmia mieloide crònica
Leucèmia limfoide o limfàtica crònica
Mieloma
Macroglobulinemia
Policitèmia vera
– LIMFOMES
Així com la malaltia de Hodgkin (veure capítol corresponent) té característiques similars a adults i nens, no és aquest el cas dels limfomes no Hodgkin (LNH).
En adults els LNH són generalment malalties dels ganglis limfàtics, mentre que els limfomes dels nens (LNHN), són freqüentment extraganglionares.
D’altra banda, la gran varietat de tipus patològics dels LNH d’adults, són aquí molt més limitats.
– Epidemiologia
Els LNHN són més freqüents en els països de l’Est, Uganda i Nigèria. El limfoma de Burkitt és molt freqüent a l’Àfrica equatorial.
L’edat mitjana de presentació és als 9 anys. És més freqüent en nens que en nenes (3/1).
– Causes i factors de risc
El virus d’Epstein–Barr es troba present en les cèl · lules dels LNHN de presentació endèmica i només en el 15-20% dels esporàdics. S’ignora la seva real paper causal però ha de jugar un important paper.
Els nens amb quadres de dèficits immunològics tenen un risc major de desenvolupar LNHN. Destaquem la síndrome de Wiskott–Aldrich, l’atàxia–telangièctasi, la supressió del sistema immune com succeeix en nens rebent trasplantament renal, cardíac o de moll d’os mielopoyética o pacients amb el virus de la immunodeficiència (HIV).
– Patologia
Els LNHN es distribueixen segons els tipus següents:
Limfoblàstic ………………………. 40%
No–limfoblàstic ……………………. 40%
De cèl · lula petita no dividida
Burkitt
No Burkitt (indiferenciat)
Cèl · lula gran ……………………….. 20%
– Manifestacions clíniques
Es poden originar arreu on hi hagi teixit limfàtic. De fet es localitzen en els ganglis limfàtics superficials (de la perifèria), en intestí, estafa i anell de Waldeyer (amígdales palatina i faríngia, amb els fol.licles limfàtics adjacents).