EPIDEMIOLOGIA
És més freqüent en homes que dones. En pacients amb SIDA és més freqüent entre els 30-40 anys.
CAUSES
Des de 1994 es coneix un virus que pot transmetre per contacte sexual o per derivats de la sang i que és decisiu en la inducció del sarcoma de Kaposi (SK).
MANIFESTACIONS CLÍNIQUES
Es manifesta mitjançant lesions a la pell, en forma de plaques o nòduls tumorals, de color rosa, vermell o violeta. Pot presentar-edema (inflor) d’extremitats.
Les lesions poden presentar-se també en boca, peus, aparell digestiu (bastant freqüents, ja que es presenten a la meitat de pacients), aparell digestiu (poden arribar a produir obstrucció o hemorràgia) i pulmons (es caracteritza per sensació creixent de falta d’aire o dispnea).
DIAGNÒSTIC
El diagnòstic necessita la biòpsia de la lesió o lesions sospitoses.
Els pacients es classifiquen com de bon pronòstic (SK localitzat en pell jo amb mínima malaltia a la boca; poca afectació del sistema immunitari, estat general conservat, no símptomes de malaltia) o de mal pronòstic (afectació més extensa -Edema, úlcera, afectació important de la cavitat oral, de l’intestí); depressió del sistema immunitari, estat general afectat, símptomes, altres tumors).
TRACTAMENT
El tractament depèn de la situació clínica:
* Els malalts que no presenten símptomes i amb lesions de progrés lent, si bé no precisen de moment tractament agressiu, poden beneficiar-se d’terapèutiques avui dia en investigació clínica i que van directament a la causa de la malaltia. És a dir, contra els virus causals, a favor d’estimular un sistema immunitari correcte o altres mitjans que intenten aturar el procés de formació del SK.
* Però alguns d’aquests pacients demanen tractament directe sobre la malaltia. Molts no accepten ser portadors de SK indolent i esperar els esdeveniments o rebent tractaments sota investigació. Aquests han de rebre terapèutica activa.
* Finalment, els pacients en els quals el SK presenta símptomes i manifestacions florides, han de rebre tractament per disminuir la quantitat de malaltia.
Dins dels tractaments efectius destaca el alfainterferon, diverses pautes quimioterápicas (la més utilitzada és la combinació d’adriamicina + bleomicina + vincristina) i medicaments antiretrovirals (medicaments anti-HIV o virus de la immunodeficiència humana).
Aquests medicaments es combinen per augmentar la seva eficàcia.
Un medicament del que s’ha demostrat darrerament la seva eficàcia és el paclitaxel (taxol), que és efectiu tant en pacients mai tractats amb quimioteràpia com en pacients resistents a altres pautes.
La radioteràpia s’utilitza per disminuir símptomes de la malaltia o per a fins estètics, ja que, en ambdues situacions (dolors, hemorràgies i obstruccions), disminueix les masses tumorals del SK. La majoria de pacients responen a aquest tractament.