Noticias

Manifest FEFOC sobre el Càncer de Mama

Davant els actes que durant el mes d’octubre se celebren a tot el món en commemoració de la lluita contra el càncer de mama, FEFOC, Fundació pionera en aquesta malaltia declara que:

  • El càncer de mama (CM) segueix sent un gran problema de salut i té caràcter d’epidèmia * (en l’actualitat es diagnostiquen al voltant de 1,7 milions de nous casos a tot el món, amb prop de mig milió de morts a l’any, amb tendència a l’augment d’aquestes xifres). En efecte, es calcula que cap a l’any 2030 es diagnostiquessin 2.200.000 dones amb CM.
  • El càncer de mama és un tema prioritari de salut i justícia social.
  • Moltes associacions de pacients i voluntaris / es lluiten contra aquesta malaltia, en una tasca admirable, però molt centrada exclusivament en la promoció d’objectes de color rosa, en campanyes de conscienciació, al screening mitjançant mamografia i en la promoció d’objectes de color rosa , reconegut mundialment com simbòlic del CM.
  • En canvi, malgrat l’augment d’incidència del CM, no s’atén al problema màxim, com és l’absència de prevenció (ja que no es coneixen les causes fonamentals d’aquesta malaltia) o en tot cas es posa molt d’èmfasi en els hàbits de vida (dieta, exercici, sobrepès, educació). Però la lluita per la prevenció només basada en esforços individuals per estils de vida sans, no canvien significativament l’epidèmia de CM.
  • Si bé en els últims 30-40 anys s’ha observat un extraordinari progrés en el diagnòstic precoç del CM, el que ha repercutit en un millor tractament (en rebre els terapeutes tumors cada vegada més petits, per tant, més curables), queden molts reptes pendents no solucionats i de gran repercussió sobre les afectades.
  • Des del punt de vista físic, no s’ha solucionat el tema del limfedema, que encara pateixen entre el 17 i el 30% / segons tractaments) de les afectades. En el moment del primer diagnòstic no sol informar sobre el risc pel que el seu diagnòstic precoç és molt pobre. En el seu tractament observem grans disparitats. La Seguretat Social no ho cobreix tot totalment, la majoria d’afectades van a teràpies privades molt cares, que no això són sempre les més indicades.
  • Com a conseqüència de la quimioteràpia moltes afectades veuen afectada la seva memòria i deteriorada la seva autoestima, fins i tot són objecte de freqüents i petites burles per part dels seus familiars i amics. L’anomenat cervell químic és una gran amenaça per a la qualitat de vida d’aquestes persones.
  • Durant la quimioteràpia més del 60% de les afectades engreixen de 6 a 8 quilos de mitjana, perquè mengen en excés per combatre l’angoixa que senten. Els seus familiars, basats en antics conceptes, les estimulen a menjar ja no moure. Això repercuteix també en l’autoestima de la dona.
  • La quimioteràpia amb derivats dels anomenats taxans produeix a moltes afectades alteracions en la sensibilitat de mans i peus.
  • Ansietat, depressió, problemes de relació autoestima i sexuals, són tan comuns com escassos els recursos. Els psico-oncòlegs experts en càncer de mama escassegen en hospitals i en contrapartida augmenten les llistes d’espera.
  • Els problemes laborals (acomiadaments, contractes no renovats, poques oportunitats d’ascensos), i més en aquests temps d’atur, abunden.
  • Les mútues s’acarnissen amb les afectades, negant-assegurances o limitant les seves prestacions.
  • Alguns són tractaments excessius. Se segueixen estratègies similars als de fa 40 anys, quan els tumors eren molt més grans que els actuals i quan la majoria d’afectades tenien molts ganglis afectats. S’han de revisar els tractaments i adequar-los a la situació actual. Defensem la Medicina basada en l’evidència, però en la justa mesura que sigui actualitzada.

* EPIDÈMIA (definició): Tota malaltia aguda o crònica, transmissible o no, que d’una manera brusca o progressiu, augmenta d’una manera notable la seva incidència en una població donada.

Leave a Reply